ELS GRUPS D'ALIMENTS

ELS GRUPS D'ALIMENTS

 1. Les fruites

    Les fruites i els sucs de fruita ens aporten aigua, sucres, vitamines com la C i els carotens; minerals com el potassi i el seleni, i fibra. Els sucs aporten només vitamines i minerals, i els manquen la major part de la fibra que aporta la fruita sencera. 
    Les fruites dessecades (prunes, castanyes, panses, dàtils) es caracteritzen per menys contingut d’aigua. És important que n’hi hagi una que sigui rica en vitamina C (cítrics, kiwis, maduixes, etc.). aigua sucres vitamina C carotens potasi seleni fibra Hauríem de consumir un mínim de 3 peces de fruites al dia, preferentment fresques. 

https://www.colorearjunior.com/coloreadas/copa-de-frutas_1330983368_img.gif

2. Verdures i hortalisses. 

     Les verdures i les hortalisses són una font important de vitamines, minerals, fibra i antioxidants, per la qual cosa és recomanable consumir-les diàriament. La millor manera d’aprofitar totes les vitamines i minerals és prendreles crues, soles o en amanida. Preparar-les al forn o a la planxa és una altra deliciosa opció. Si es bullen, és convenient aprofitar l’aigua per a sopes o purés, perquè hi queden molts dels minerals en l’aigua de cocció. Si es couen al vapor mantenen la majoria de nutrients. 

 3. Llet i derivats 

    Els lactis (llet, iogurts, mató, formatges, crema, etc.) són una font important de proteïnes d’alta qualitat, lactosa, vitamines (A, D, B2 i B12) i de calci, mineral importantíssim perquè es formin els ossos i les dents, així com per prevenir l’osteoporosi. El iogurt fresc i altres llets fermentades s’inclouen en el grup dels aliments probiòtics, que tenen alguns efectes beneficiosos, com millorar la resposta immunitària (augment de les defenses), redueixen les molèsties en persones amb mala absorció de la lactosa i protegeixen l’intestí dels microorganismes patògens. Hauríem de consumir de 2 a 4 racions de lactis al dia, segons la nostra edat i situació fisiològica (embaràs, lactància, etc.). La llet és molt convenient en totes les etapes de la vida, especialment durant la lactància, el creixement i la menopausa, i també en la població d’edat avançada. Un nen en edat escolar que begui mig litre de llet al dia, aconsegueix per aquesta via el 50% de les proteïnes i més del 80% del calci i de la vitamina B2 que necessita. Amb igual quantitat, un adult cobreix el 30% de les seves necessitats diàries de proteïnes i el 100% de les de calci. Ingesta de calci recomanada: Edat Ingesta diària (mg) Fins als 6 mesos 210 6-12 mesos 270 1-5 anys 500-800 6-10 anys 800 - 1.300 11-24 anys 1.300 25-70 anys 1.000 Embaràs i lactància 1.000-1.300 Dones premenopàusiques 1.000 Font: National Academy of Sciences, 2000 vitamines minerals antioxidants fibra Es recomana consumir un mínim de 300-400 grams diaris, de verdures i hortalisses, prioritzant-ne les varietats de temporada proteïnes vitamines calci Hauríem de consumir de 2 a 4 racions de lactis al dia Consumir 3 o 4 ous per setmana és una bona alternativa a la carn i al peix proteïnes vitamines fòsfor seleni 

 4. Carns i embotits 

     La carn és una font important de proteïnes d’alt valor biològic, de vitamina B12, ferro, potassi, fòsfor i zinc. A causa del seu contingut en greixos saturats, és molt important triar talls magres de carn. La carn conté ferro d’alta absorció digestiva. Els embotits grassos han de consumir-se sols ocasionalment, ja que aporten gran quantitat de greixos saturats, colesterol i sodi, que poden afectar el nostre sistema cardiovascular. 

5. Peix i marisc 

     El peix és una bona font de proteïnes d’elevada qualitat, vitamina D i iode. El peix blau (tonyina, areng, sardina, cavalla, salmó, anguila, bonítol, etc) és molt ric en àcids grassos poliinsaturats omega-3, que són essencials (s’obtenen a traves dels aliments ja que el nostre cos no pot produir-los) El marisc és una gran font de vitamines (B1, B12) i minerals com el fòsfor, el potassi, el ferro, el iode, el fluor i el zinc. Així mateix, té un contingut alt en proteïnes i baix en sodi, calories i greixos saturats. 

https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcT9YF96e25bc-wuYuXx4bZaQq9xgoU_n-fDHXpf98mdJAR0rxTYeQ

6. Ous 

    Són un aliment de gran interès nutricional que ens aporta proteïnes d’elevada qualitat, vitamines (A, D i B12) i minerals (fòsfor i seleni). Els ous aporten, a més, nutrients essencials en les etapes de creixement i en circumstàncies fisiològiques especials com l’embaràs, la lactància i la vellesa. El consum de , aliments amb què comparteix qualitats nutritives semblants. proteïnes vitamina B12 ferro potassi fòsfor zinc És convenient el consum de 3 a 4 racions setmanals. Millor les peces magres. 1 ració = 100-125 gr. És recomana un consum de 3-4 racions setmanals. proteïnes vitamina D iode omega-3 És recomanable que consumim almenys de 2 a 4 racions per setmana de llegums (1 ració=60-80 gr. en cru o 150-200 gr. en cuit). hidrats de carboni fibra vitamines minerals proteïnes 

7. Llegums 

 Les mongetes, els pèsols, els cigrons, les faves i les llenties, ens aporten hidrats de carboni, fibra, vitamines, minerals i també proteïnes,. Si es combinen els llegums amb els cereals, s’obté una aportació de proteïnes de més qualitat, ja que al combinar els dos aliments augmenta el valor proteic. 

https://comeresvivir.files.wordpress.com/2013/07/shutterstock_935525832.jpg

8. Cereals 

 Els cereals han de constituir la base fonamental de la nostra alimentació, ja que són una font d’energia important. Els aliments que els contenen són el pa, la pasta, l’arròs i els cereals d’esmorzar. Els aliments integrals (pasta, arròs, pa, farines) són més rics en fibra, vitamines i minerals que els refinats. Les patates i la resta de tubercles se solen incloure en aquest grup, si bé que en general, a causa de l’índex glicèmic més elevat i de la cocció, mereixerien tractarse en un grup a part. Es recomana: • Pà, preferiblement integral, és ric en fibra, vitamines B1 i B6 i magnesi. Es recomana consumir-lo diàriament. • Pasta i arròs 2-3 vegades a la setmana • Cereals i derivats de 4 a 6 racions de al dia, preferiblement integral. Escolliu la brioixeria i la pastisseria casolana abans que la industrial, ja que aquesta últim Moderar-ne la ingesta 25 gr diaris (sense closca) Vitamina E Fibra minerals Omega 3 Omega 6 

http://2.bp.blogspot.com/-908ZuGqBsGA/Uopy-460k_I/AAAAAAABE8g/k_KE0RJwpjY/s1600/Cereales+color+(5).jpg

9. Fruita seca 

   La característica principal de la fruita seca és l’alt contingut energètic i la important aportació d’àcids grassos insaturats (omega 3 i omega 6) i fibra. És font de proteïnes i lípids d’origen vegetal. El contingut en greixos de les ametlles, les avellanes, els anacards, els pinyons, els pistatxos i les nous és majoritàriament de tipus insaturat. 

 10. Sucres, dolços i begudes ensucrades 

    Els sucres d’absorció ràpida, com el sucre de taula i la mel, es caracteritzen per aportar energia i augmentar l’acceptabilitat dels aliments i les begudes. És un grup d’aliments superflus, i no és necessari consumir-ne. El consum d’aquests sucres ha de ser moderat, ja que una ingesta elevada pot afavorir un increment de pes i produir càries dental. Per tant, és recomanable moderar la ingesta de productes rics en sucres simples, i consumir els preparats ensucrats només ocasionalment. 

https://st2.depositphotos.com/7760196/11257/i/950/depositphotos_112570842-stock-photo-cooking-sweet-food-cartoon.jpg

 11. Olis i greixos 

    Els greixos són essencials per a la nostra salut perquè intervenen en la composició de les membranes cel·lulars i les estructures nuclears. Tot i així, els greixos i els olis han de consumirse amb moderació, a causa de l’elevada aportació calòrica. Són molt més saludables els greixos d’origen vegetal, sobretot l’oli d’oliva verge. Aquests greixos són preferibles als d’origen animal. L’oli és ric en greixos monoinsaturats i antioxidants. Es recomana tant per cuinar com per amanir, ja que presenta propietats cardiosaludables a l’actuar favorablement sobre els nivells de colesterol en sang. No hem d’oblidar que la insta de greixos és fonamental per al funcionament correcte del nostre organisme, però sempre que la nostra dieta els inclogui tant en la quantitat com en qualitat adequades

https://i.pinimg.com/originals/cd/87/84/cd8784cfa047e7979667da0446cd0cc2.jpg

LES SUBSTÀNCIES NUTRITIVES DELS ALIMENTS

LES SUBSTÀNCIES NUTRITIVES DELS ALIMENTS 

    Quan fem exercici o estudiem, el nostre cos consumeix molta energia. Fins i tot, quan estem quiets, consumim energia perquè funcionen els nostres òrgans! El nostre organisme també necessita materials per a créixer i reparar les parts danyades. Així, les substàncies nutritives contingudes als aliments són la font de matèria i energia per al nostre cos. Les principals substàncies nutritives que contenen els aliments són: els glúcids, els lípids, les proteïnes, les vitamines i els minerals.

https://i.pinimg.com/originals/8f/f3/ec/8ff3ec45004276822f50117a83ba7067.jpg

Els glúcids o hidrats de carboni són el combustible ideal per als organismes en els processos d’obtenció d’energia, ja que aquesta energia dura perquè s’allibera a poc a poc. Quasi tots els glúcids són d’origen vegetal i són el principal component de l’alimentació de l’ésser humà i de molts animals. Aquest nutrient ens proporciona en energia, encara que en menor mesura que els greixos o lípids. Es gasta quan corres, quan jugues, quan penses..., és a dir, quan t’esforces a fer les coses. En tots els aliments hi podem trobar més d’un nutrient. Per tant, alguns aliments on predominen els glúcids són els fruits secs, els dolços, el pa, les patates, les llegums, l’arròs o la pasta. Els glúcids més importants són els sucres, el midó i la cel·lulosa.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE3V_N3x0FsLh8hLVBArdRG61g_blWlQejgpo_UnzvXOD1QGneroOuMcsCsXIeeaqTW1q7mJjkNNHeYJ5rFeWklEbnfY8jyo56wdphJV0pxAzTW6ZcnN7o9Al0F5ygQ5KPUu3JI7JzsBrP/s1600/glucids.jpg

   Els lípids o greixos són els nutrients que emmagatzemen més energia. Constitueixen una de les formes més riques en energia de l’alimentació, ja que proporcionen el doble d’energia que els glúcids. A més, ens protegeixen els òrgans del fred i dels colps. Els greixos que no es cremen amb l’activitat física, s’acumulen en el teixit gras. Són abundants als aliments d’origen animal, a moltes llavors (gira-sol, cacauets, anous etc.), a l’oli, a la mantega i, també, a la margarina. 

    Les proteïnes són les peces que necessitem per créixer i reparar-nos. Serveixen per formar els nostres músculs, la pell, els cabells i les defenses internes i moltes altres estructures corporals. Així, formen la carcassa de totes les cèl·lules, si fa no fa com les bigues i les rajoles constitueixen l’estructura d’una casa. Podem dir, doncs, que entre les seues funcions destaquen: formar la massa muscular, intervindre en la defensa del nostre cos o transportar substàncies a la sang. Les proteïnes abunden als aliments d’origen animal (carn i peix), als ous, a la llet i els seus derivats, a gairebé totes les llavors i als aliments que se n’obtenen d’elles, com el pa, la pasta...

http://www.buzzpost.net/es/es/wp-content/uploads/2017/04/proteinas.gif    

    Les vitamines i els minerals o sals minerals són necessaris per a assimilar els altres aliments. A més, intervenen en nombrosos processos necessaris per al nostre cos, com per exemple el funcionament del sistema nerviós. Les vitamines són aquelles substàncies que el cos necessita per a poder funcionar correctament. Les fruites, les verdures i les hortalisses fresques contenen minerals i vitamines. 

    Alguns dels minerals més importants que necessita el nostre cos són: el calci i el ferro. El calciferro és molt important per a formar l’esquelet i les dents. Té la seua feina principal en la contracció dels músculs i el batec del cor. El és necessari perquè la sang porte l’oxigen a totes es cèl·lules, és a dir, ajuda a no tenir anèmia. És el mineral que fa el color vermell de la sang sana. 

    Les vitamines A, B i C són imprescindibles perquè funcione el nostre cos. Lavitamina A va molt bé per a la vista, la pell, el creixement i la reproducció. Les vitamines B són necessàries per al creixement i la pell. Aquestes vitamines fan que els hidrats de carboni i les proteïnes s’aprofiten al màxim. La vitamina C la fem servir per formar les nostres defenses internes. És important també per a la pell, els ossos i les dentes. 

https://www.hsnstore.com/blog/wp-content/uploads/2013/07/tabla-resumen-vitaminas.jpg

ALIMENTACIÓ,ES

ALIMENTACIÓ.ES

     Aquesta es una pàgina  del Govern d'Espanya on podem trobar multitud de recuros.

     Benvingut a la teva seció!

    Aquí hem preparat una selecció de materials didàctics i iformatius de les campanyes que he realitzat el MAPAMA dirigides al públic infantil, amb continguts presentats de forma atractiva i amb dades curioses, que podran ser també de gran utilitat per a pares i professors.

    Descobreix la nostra col·lecció de divertits jocs, amb els quals a`rendràs de forma etretinguda spbre els aliments mentre estàs jugant.

a "Cuinar en família" trobaràs receptes molt senzilles de preparar perquè puguis ajudar a casa i cuinar al costat de la teva família.

http://www.alimentacion.es/es/zona_infantil_y_educativa/

MALALTIES

MALALTIES

Intolerància al gluten o celiaquia

    La intolerància al gluten (proteïna d’alguns cere- als), també denominada malaltia celíaca o ce- liaquia, és una intolerància permanent que causa irritació en el budell, fet que provoca una mala absorció dels nutrients i, doncs, repercuteix ne- gativament en el creixement i l’estat nutricional de l’infant. El tractament requereix excloure de l’alimentació, per a tota la vida, tots aquells ali- ments que contenen gluten en la seva composi- ció o bé aquells en els quals s’ha utilitzat alguna farina amb gluten en la seva elaboració.

    El gluten és una proteïna present en alguns cereals com el blat, l’ordi, el sègol i la civada. En canvi, altres cereals, com l’arròs, el blat de moro i el mill, no en contenen.

Intolerància a la lactosa

    Aquest tipus d’intolerància és un trastorn que provoca alteracions o molèsties abdominals i/o intestinals quan la lactosa arriba al budell. La lactosa és un sucre present en la llet i també en alguns dels seus derivats, com són ara iogurts o altres llets fermentades (encara que sigui en menor proporció).

Diabetis

    La diabetis és un trastorn que es caracteritza per un excés de glucosa en la sang, a causa d’un dèficit de secreció d’insulina.

Al·lèrgia alimentària

    L’al·lèrgia alimentària es manifesta amb una sèrie de reaccions immunològiques que es produeixen en un individu sensibilitzat a un determinat aliment quan l’ingereix o per simple contacte. Respon, també, a un mecanisme im- munològic que es pot manifestar de diferents maneres (cutània, respiratòria, digestiva...) en un individu sensibilitzat quan entra en contacte amb un determinat component alimentari.

ALIMENTACIÓ SALUDABLE

ALIMENTACIÓ SALUDBLE

    Per programar una alimentació saludable i sen- sorialment satisfactòria, cal conèixer les possi- bilitats nutritives i d’ús dels diferents aliments, que sovint es classifiquen en grups d’acord amb els nutrients que contenen, i per això és conve- nient incloure en la ingesta diària aliments de tots els grups.

Recomanacions alimentàries

    Una alimentació equilibrada implica una apor- tació de nutrients adequats en qualitat i quantitat a les necessitats de l’organisme. L’Organització Mundial de la Salut recomana que, del total de l’energia ingerida, un 50-55% sigui aportat pels glúcids o hidrats de carboni, un 30-35% pels lípids o greixos, i un 12-15% per les proteïnes.

    Per tal de dur a terme aquestes recomanacions nutricionals, les guies alimentàries són un instru- ment útil on s’agrupen Els aliments segons la seva similitud nutricional. La representació gràfica (en forma de piràmide o “roda”, etc.) permet valorar quins són els aliments bàsics i, al mateix temps, les diferents proporcions en què han de formar part d’un pla alimentari equilibrat.

    Les racions recomanades varien, en nombre i quantitat, segons l’edat i els requeriments in- dividuals.

VARIETAT ALIMENTÀRIA

VARIETAT ALIMENTÀRIA

    Quan es diu que una alimentació saludable ha de ser variada, vol dir que ha d’incloure aliments de tots els grups segons la freqüència que s’exposa en la piràmide dels aliments.

Una alimentació variada permet ingerir una àmplia gamma de nutrients.

    Per assolir aquest equilibri nutricional, és molt important no saltar-se cap àpat i fer una distribució adequada de l’energia i els aliments ingerits en cada menjar. Es recomana repartir-los de la manera següent:

• 25% per a l’esmorzar (pot fer-se en 2 àpats, en llevar-se i a mig matí)
• 35% per al dinar
• 15% per al berenar
• 25% per al sopar

    L’esmorzar és un àpat bàsic, millora el rendiment físic i intel·lectual durant la jornada matinal escolar o laboral. En aquest sentit, i dins del 25% esmentat, pot ser molt recomanable fer un mos a mig matí per a que no passin gaires hores entre l’esmorzar i el dinar. Per exemple es pot prendre una fruita amb iogurt a primera hora i un entrepà amb un suc de fruita o amb un cafè amb llet a mig matí.

    Una alimentació saludable no vol dir necessàriament una dieta avorrida o monòtona ni a base de productes especials i bàsicament cars, com poden ser els aliments dietètics: els productes light o els aliments ecològics...

    Al contrari, una alimentació saludable ha de ser:

• Variada: tant en aliments com en tècniques de preparació
• Moderada: cal adequar la quantitat de les racions a l’edat i a les necessitats individuals (ni carències, ni excessos)
• Equilibrada: adequant la proporció entre els diferents aliments i el seu origen animal o vegetal
• Satisfactoria: el plaer de menjar bé, cal aconseguir combinar el caràcter saludable de l’alimentació i gaudir del menjar.

    L’alimentació mediterrània constitueix un model alimentari que reuneix totes aquestes característiques, i per això ha estat científicament reconeguda com a una de les maneres d’alimentar-se més saludables del món.

L’ ALIMENTACIÓ EQUILIBRADA

L’ ALIMENTACIÓ EQUILIBRADA

    L’alimentació equilibrada és la que ens aporta tots els nutrients que el nostre cos necessita, a traves de la ingesta d’una quantitat adequada d’energia. És una alimentació sense carències nutritives ni desequilibris calòrics que produeixin alteracions en el pes corporal (estar massa prim o tenir excés de pes) i en la salut en general.

   Els requeriments nutricionals i energètics depenen de l’edat. No té les mateixes necessitats un adolescent que una persona gran sedentària, una dona embarassada o un esportista professional.

    L’alimentació ha de ser variada, la dieta quotidiana ha de contenir la màxima varietat possible d’aliments, per a garantir-nos una aportació de nutrients que eviti possibles carències.

Cal tenir en compte que no hi ha cap aliment que aporti tots i cadascun dels nutrients que el nostre organisme necessita. Hem d’aconseguir que a l’alimentació hi hagin productes d’origen i de grups alimentaris diferents:

•   Verdures
•   Llegums
•   Carn
•   Peix
•   oli d’oliva
•   cereals
•   lactis
•   fruita fresca
•   fruita seca, etc.

    Si l’alimentació és variada, la vitamina, el mineral o la proteïna que falti en algun aliment, ens l’aportarà un altre i així, podrem aconseguir l’equilibri nutricional necessari.

ELS ALIMENTS I ELS NUTRIENTS

ELS ALIMENTS I ELS NUTRIENTS

    Aliment és tot allò que mengem i bevem per a viure. Els aliments contenen unes substàncies que s’anomenen nutrients, que són les que ens permeten créixer I desenvolupar les nostres funcions vitals (respirar, fer la digestió, etc.). Els aliments no estan composats per un sol nutrient, sinó per varis i a vegades molts. Els principals nutrients són:

1. PROTEÏNES: Els aliments que contenen proteïnes són el peix, la carn i els seus derivats (embotits, patés…), els ous, i la llet i els seus derivats (formatge, iogurts, quallada, natilles…). Deuen representar un 15% de l’energia diària d’una dieta equilibrada.

2. VITAMINES I MINERALS: Compleixen funcions vitals en el cos. Entre elles destaquem les vitamines A,B,C y D, i alguns minerals com el ferro, fluor, calci…

3. HIDRATS DE CARBONI: La seua funció principal es aportar energia al nostre cos. Tenen hidrats de carboni el sucre, els cereals, el pa, les fruites, les verdures, les llegums, els dolços i també les llepolies. Han d’aportar-nos aproximadament el 55% de l’energia diària que necessitem en la nostra dieta.

4. GREIXOS: La funció principal dels greixos és, com els hidrats de carboni, aportar energia al nostre cos. A més també serveixen per acumular-se davall de la pell i aïllar-nos del fred. Però, atenció!. El seu consum no controlat pot provocar obesitat i altres malalties. Els greixos han d’aportar aproximadament el 30% de l’energia diària. Segons els seu efecte sobre la salut, es poden classificar en: Saludables: oli d’oliva, olives, greix del peix, fruits secs en general i advocat. Menys saludables: mantega i altres greixos animals, oli de coco i de palma

DIETA MEDITERRÀNIA

QUÈ ÉS LA DIETA MEDITERRÀNIA?       

    La dieta mediterrània és un model d'alimentació que ha estat reconegut per la comunitat científica internacional com un patró alimentari dels més saludables i equilibrats del món. Basat en la trilogia del blat, la vinya i l'olivera, ofereix una varietat de productes molt important que permet combinar el plaer de la taula amb l'equilibri nutricional i cultural.

    Nombrosos estudis de països diferents han posat de manifest el paper de la dieta mediterrània en la prevenció de malalties com els trastorns cardiovasculars, la diabetis o els diferents tipus de càncer, entre d'altres. Fins i tot, el Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultura Immaterial de la Humanitat, ha declarat, el novembre del 2010, la dieta mediterrània Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco.

• - Predomini d'aliments d'origen vegetal, en relació amb els d'origen animal, amb més peix que carns, i d'aquestes, les varietats més magres. Amb moderació, també inclou els ous, les llets fermentades i els formatges.

• - Estacionalitat, amb preferència pels productes locals i de temporada.

• - Utilització d'espècies i d'herbes aromàtiques (comí, orenga, pebre, llorer, farigola, romaní, canyella, menta, entre d'altres).

• - Una gran riquesa i varietat gastronòmica, suma de l'aportació d'un gran nombre de procediments i tradicions locals que enriqueixen la varietat del model mediterrani global.

• - És convenient fer entre tres i cinc àpats al dia que es complementin entre ells.

• - L'esmorzar és un àpat decisiu en l'equilibri alimentari, però cal que sigui complet, amb lactis, cereals (pa, galetes, cereals d'esmorzar…) i fruita fresca (sencera, trossejada, sucs…).

• - El dinar i el sopar han de ser àpats complementaris i s'ha d'evitar la repetició d'aliments i preparacions.

• - El consum de vi és opcional, únicament per als adults, pres amb moderació, durant els àpats i en el context d'una alimentació equilibrada.

• - Potenciar el consum de fruites, verdures i hortalisses.

• - Incloure amb més freqüència els llegums i la fruita seca.

• - Prioritzar el consum de peix, i moderar el de carns, especialment les més grasses. L'ou és una bona alternativa a la carn o el peix.

• - Tenir en compte que aliments com el pa, la pasta, l'arròs i les patates són bàsics.

• - Valorar els avantatges de les varietats integrals

• - Escollir, sempre que sigui possible, l'oli d'oliva, tant per cuinar com per amanirñ

• - Prioritzar l'aigua enfront d'altres begudes.

    A més de la diversitat d'aliments, la dieta mediterrània té les característiques següents:

    La modernització i els corresponents nous estils de vida de la societat ha posat en perill la preeminència de la dieta mediterrània en adoptar altres opcions alimentàries, però els beneficis demostrats d'aquesta dieta la fan molt recomanable tant a casa com a l'hora de menjar fora.

    Per seguir una dieta mediterrània, s'han de tenir en compte els consells següents:

                                           

EL DESDEJUNI

UN BON DESDEJUNI                  

    És recomanable desdejunar a casa abans d’anar a l’escola, ja que es ve d’un llarg període de dejú. Si es descuida la importància d’aquest primer àpat és per desconeixement o de vegades per manca de temps. Un dels beneficis principals que s’atribueixen a aquesta ingesta és el fet que contribueix a la distribució adequada de l’energia al llarg de la jornada i ajuda a assolir els requeriments nutricionals. L’esmorzar es pot repartir en dues ingestes, una primera i més important a casa i una altra a mig matí, a l’hora de l’esbarjo. En un esmorzar complet s’hi inclouen, habitualment: Farinacis (preferentment integrals): pa, torrades, cereals d’esmorzar sense sucre (flocs de blat de moro, arròs inflat, musli...). Lactis: llet, iogurt natural (sense sucres afegits) i, de manera més ocasional, formatge.1 Fruita: principalment fresca de temporada.

    També en poden formar part altres tipus d’aliments com, per exemple, la fruita seca (nous, ametlles, avellanes, etc.), els aliments proteics (truita, formatge...), aliments grassos (preferentment oli d’oliva verge extra), etc. Cal reservar la mantega i altres greixos, així com els dolços (sucre, mel, melmelada, xocolata, cacau) i els sucs de fruita per a un consum ocasional i moderat. Els productes de brioixeria i pastisseria no han de constituir l’alternativa habitual d’esmorzars i berenars i, si es consumeixen, ha de ser molt de tant en tant. L’esmorzar de mig matí és un àpat complementari que se sol prendre a l’hora de l’esbarjo i que contribueix a distribuir l’energia al llarg de la jornada de manera adequada i ajuda a assolir els requeriments nutricionals. Si entre el refrigeri de mig matí i el dinar passa poca estona, aquest segon esmorzar hauria de ser més lleuger (una fruita fresca, per exemple)

     

                                      

ALIMENTACIÓ SALUDABLE

QUÈ VOL DIR ALIMENTACIÓ SALUDABLE?

    Una alimentació saludable es defineix com aquella que és satisfactòria, suficient, completa, equilibrada, harmònica, segura, adaptada al comensal i a l’entorn, sostenible i assequible. Per programar una alimentació saludable, convé conèixer les qualitats nutritives i d’ús dels diferents aliments, que sovint es classifiquen en grups d’acord amb els nutrients que contenen, i per això és convenient incloure en la ingesta diària aliments de cada grup. Una alimentació equilibrada implica una aportació adequada de nutrients, en qualitat i en quantitat. A l’hora d’assolir els objectius nutricionals, les guies alimentàries són un instrument útil en què s’agrupen els aliments segons la similitud nutricional. La representació gràfica (en forma de piràmide, roda, plat, etc.) permet valorar quins són els aliments bàsics i, al mateix temps, les diferents proporcions en que han de formar part d’un pla alimentari saludable. En el cas dels aliments de consum ocasional, com menys se’n mengi, millor.

CAMPANYA CONTRA L'OBESITAT INFANTIL

CAMPANYA CONTRA L'OBESITAT INFANTIL

Vídeo explicatiu sobre la composició dels aliments i la dieta saludable

TOMATINA

LA TOMATINA

Aquest video mostra als alumnes la importància d'una alimetació saludable. 

Tomatina

MENJA SA EN FAMILIA

MENJA SÀ EN FAMIÍLIA

“Menja sa en família” és un projecte educatiu de la Fundació Ametller que promou els hàbits d’alimentació saludable i el consum responsable i que fomenta l’activitat física entre els nens i els joves.

PROYECTE 

    El projecte, format per un conjunt de recursos adreçats a mestres de primària i a famílies amb fills entre els 6 i els 12 anys, té com a objectius principals donar informació i consells de caràcter general per alimentar-se de manera saludable i posar a disposició de tots una eina útil per a la planificació i l’organització dels àpats setmanals.

També és un recurs pensat per conscienciar els nens i els joves de la importància de tenir uns bons hàbits alimentaris per gaudir d’una bona salut.

EL WEB

    El web és  el recurs bàsic de treball a les escoles i inclou tota la la informació bàsica sobre alimentació saludadable i, alhora, recuros i jocs interactius pe consolidar l'aprenentatge

 L'APP

    L’app, pensada per a un ús familiar, encara que també es pot fer servir a les escoles, conté la informació sobre els aliments i l’alimentació i l’eina per elaborar els menús familiars.

Menja Sa En Familia

LA CANÇÒ DE LA FRUITA

LA CANÇÒ DE LA FRUITA